L’origen de la Pobla  data cap a la segona meitat del segle XII. El cens de 1380 assigna a la Pobla 12 focs i 6 al veí llogarret del Pui de Segur, vinculat als origens de la Pobla. Els censos posteriors dels que hi ha constància, del 1553 i 1595, atribueixen a la Pobla 51 i 39 focs, respectivament. El de 1718, el primer que computa per habitants, indica 500 veïns.

La Pobla de Segur pertany al vescomtat de Vilamur i la seva importància es fa notar des dels inicis del segle XVI. A l'activitat principal del conreu s'hi afegeix l’activitat industrial: telers de llana i de lli, de batans, de torns de cadar llana, i dels molins d’oli i de farina.

La Pobla de Segur es fa present en les conteses de la Guerra dels Segadors (1640 – 1653) i de Successió (1704 – 1713), si bé ambdós conflictes no li reportaren altra cosa que grans perjudicis.

La Pobla fou escenari de lluites durant la primera i segona Guerra Carlista (1833 – 1840) i (1872 – 1875) respectivament.

El Comú de Particulars, creat pel veïnat  l’any 1822, atorga concessions al sector industrial del poble afavorint l’instauració de diverses indústries: de xocolata, de pastes de sopa, de batans de llana, d'oli i farina o serradores de fusta, entre d'altres.

A principis de segle XX la importància recau en les obres hidroelèctriques a partir de 1911 . Al 1920 s’estrena la central del Vernadot.

El 13 de Novembre de 1951 arriba el ferrocarril a la Pobla símbol d’un gran creixement i oberta d’infrastructures al municipi i tot el Pirineu.